dijous, 16 d’abril del 2009

Jo sóc antisistema

SI, jo també sóc antisistema, però no dels que surten per la tv ni als mitjans de comunicació. Estic cansat de que quan dius antisistema a tothom li ve al cap el mateix tipus de gent.
Doncs no! Jo em sento antisistema i no tinc ni la manera de vestir, ni la manera de pensar ni la manera de fer que tenen les persones a les que tv les anomena així.
Jo sóc antisistema perquè no estic d’acord amb l’actual manera com s’està tractant el mon en el que vivim, perquè l’actual política està condemnada al fracàs, perquè estem envoltats d’uns mandataris que fan pena i només pensen en les seves butxaques i no en el càrrec que estan desenvolupant. Sóc antisistema perquè la societat s’ha convertit en una piràmide on només sobreviu el que viu a l’àtic de la piràmide. Perquè som una societat nècia, plena d’incongruències de falsedats i d’hipocresies.
Sóc antisistema perquè vivim en una dictadura encoberta, on les hipoteques ens mantenen amb l’aigua al coll i quan ens revelem ens estrenyen la soga, vivim manipulats per molts mitjans de comunicació que funcionen com putxinel·lis d’acord amb el partit que governa.
Vivim en un planeta que va tardar mils d’anys a crear-se, (encara que molts s’encaparrin a dir que venim d’Adam i Eva) i que en els últims 50 anys em anat destruint.
Soc per això i moltes coses que em deixo, un antisistema de fets, no de paraules

dimarts, 7 d’abril del 2009

Ja no se que pensar...

NOTICIA APAREGUDA AL PERIODICO.
"Pfizer pagarà 55 milions pels experiments mortals a Nigèria
• La farmacèutica indemnitzarà les famílies d'11 menors per evitar el judici
• L'empresa va assajar sense permís un nou fàrmac contra la meningitis en 200 nens
EL PERIÓDICOKANO
Després de negar-ho durant més d'una dècada; d'afirmar que aquells nens no havien mort per culpa del seu fàrmac sinó per les malalties que en aquells temps, a mitjans dels 90, feien estralls entre la població nigeriana; de, segons van denunciar els advocats de les víctimes, dilatar i seguir dilatant el procés judicial fins al cansament, la multinacional farmacèutica Pfizer ha reconegut --almenys tàcitament-- que va actuar al marge de la llei quan el 1996 va enviar un equip a Nigèria a provar un medicament per curar la meningitis. La irresponsable gosadia de la companyia nord-americana, que va utilitzar sense permís 200 nens, va acabar amb la mort d'11 d'ells i tota mena de gravíssims problemes per als altres: ceguesa, sordesa, lesions cerebrals i paràlisi.Aquest reconeixement tàcit ha quedat consignat en la decisió de l'empresa, feta pública divendres, de pagar 55 milions d'euros --poc més de la meitat per a les famílies, i la resta, per a la reconstrucció d'un hospital-- amb la condició que els afectats retirin la causa. L'estat de Kano, d'on procedien tots els nens utilitzats en l'experiment, reclamava 2.000 milions, així que, almenys comparada amb els objectius inicials, la indemnització és exigua. Però la causa que va obrir més tard el Govern nigerià, en què demanava 7.000 milions, continua oberta.APROFITAR EL CAOSEl medicament s'anomenava Trovan. Era el 1996 i l'empresa que avui presideix Jeffrey Kindler va enviar un equip a la miserable ciutat de Kano amb la missió de provar-lo. El lloc estava sent assolat per una triple epidèmia de meningitis, xarampió i còlera, i hi havia centenars de persones amuntegades a les portes dels centres mèdics; els enviats de Pfizer van instal.lar un campament al costat d'un altre de Metges Sense Fronteres i van disfressar la seva activitat de missió humanitària. De la multitud aplegada davant l'Hospital de Malalties Infeccioses de Kano, van escollir 200 nens per portar a terme les proves; la meitat van ser medicats amb Trovan, i l'altra meitat, amb el fàrmac contra la meningitis d'una empresa rival. Els 11 nens van morir, i aprofitant el caos que regnava al país, els tècnics de Pfizer van agafar l'avió i van tornar a casa.Els pares, naturalment, no sospitaven ni tan sols que els seus fills estaven sent utilitzats per a unes proves farmacèutiques. El document que l'empresa va presentar davant el jutge, un suposat permís atorgat per la Comissió d'Ètica de Kano, va resultar fals: la comissió va ser creada un any després de les morts."

Després de llegir aixó jo ja no se que pensar, ja no se ni quí som, ni si som res.
Com pot passar això avui dia, i que aquesta colla de fills de puta paguin una multa i ja està, no ho entenc, no trobo pas les paraules per poder expressar el que sento.
Una profunda tristesa barrejada amb una gran indignació...