Passen els dies, els anys i cada cop tinc més clar que els catalans mai no serem res.
Fart estic ja de pancartistes, cadires i no se quants adjectius podria dir més, i m’abstindré de nombrar els que sonen malament ni de dir amb males paraules el que penso de veritat sobre ells.
Qui son ells? Tota la lacra de polítics i projecte de polítics que diuen ser catalans i que diuen estimar Catalunya.
Estimar Catalunya! Ja! L’únic que s’estimen es la seva butxaca, la seva cadireta al despatx amb aire condicionat i el “miserable” sou a final de mes.
On l’única feina que tenen actualment és empescarseles per romandre molt de temps en aquella gran cadira, i tot si val per arribar al final del seu projecte, que no és altre que fer “l’egipci” cada vegada que els convingui.
Queda clar que els catalans mai serem res i un exemple d’això és el que passa actualment amb els mandataris que tenim, que om s’entusiasma amb ells i “pam” garrotada a l’esquena!
Ni ells mateixos és creuen el seu discurs i l’únic que volen és viure a del cuento explicant les mentides que facin falta i trepitjant a quants es posin al seu davant, predicant unes polítiques independentistes que careixen de fondament i que estan fetes únic i exclusivament de cara a pendre el pel a gent que com jo creiem en la independència del nostre país.
Però no el tipus d’independència que ells ens venen, sinó una independència de veritat una independència de seny i sentiment, on podem escollir lliurement el que volem, sense mentides, sense pressions de cap tipus, amb llibertat...
M’entra la classe governant interposi els seus interessos particulars als de país, mai serem res...
