no deixeu de visitar aquesta pagina, la recent guanyadora del premi ortega gasset.
http://juarezenlasombra.blogspot.com/
dilluns, 31 de maig del 2010
dilluns, 22 de març del 2010
Catalunya Trionfant
Ja passats els dies i quan els ànims han tornat a la calma, o no.
Ha quedat evident la incompetència, un cop mes, dels governants d’aquest país.
Es indignant veure com durant la nevada tothom amaga el cap sota l’ala i desprès d’ella em vist estupefactes com les culpes anaven d’un costat cap a un altre, que si les cues a la jonquera eren culpa de França, que si la gent estava sitiada per les carreteres era per una imprudència seva, i que la nevada no va ser alertada amb prou temps per l’institut meteorològic de Catalunya...
I la culpa de que neves deu de ser de Sant Pere, no?
Es indignant veure i viure tot el que em vist i que tots els governants passin les culpes d’una casa a un altre i ells allà asseguts a la butaca i veient les volves passar i pensant “ ui que bonic”.
Som un país de tercera amb impostos de primera, som una colla de conformistes i que no tenim sang per buscar un canvi.
De tot això n’he tret una cosa molt positiva, junts podem! Entre nosaltres podem moure cel i terra. Aquest cop ho em fet davant l’incapacitat dels xixarelos que tenim per governants.
La unió fa la força...
Ha quedat evident la incompetència, un cop mes, dels governants d’aquest país.
Es indignant veure com durant la nevada tothom amaga el cap sota l’ala i desprès d’ella em vist estupefactes com les culpes anaven d’un costat cap a un altre, que si les cues a la jonquera eren culpa de França, que si la gent estava sitiada per les carreteres era per una imprudència seva, i que la nevada no va ser alertada amb prou temps per l’institut meteorològic de Catalunya...
I la culpa de que neves deu de ser de Sant Pere, no?
Es indignant veure i viure tot el que em vist i que tots els governants passin les culpes d’una casa a un altre i ells allà asseguts a la butaca i veient les volves passar i pensant “ ui que bonic”.
Som un país de tercera amb impostos de primera, som una colla de conformistes i que no tenim sang per buscar un canvi.
De tot això n’he tret una cosa molt positiva, junts podem! Entre nosaltres podem moure cel i terra. Aquest cop ho em fet davant l’incapacitat dels xixarelos que tenim per governants.
La unió fa la força...
dimarts, 2 de febrer del 2010
Mai serem res....
Passen els dies, els anys i cada cop tinc més clar que els catalans mai no serem res.
Fart estic ja de pancartistes, cadires i no se quants adjectius podria dir més, i m’abstindré de nombrar els que sonen malament ni de dir amb males paraules el que penso de veritat sobre ells.
Qui son ells? Tota la lacra de polítics i projecte de polítics que diuen ser catalans i que diuen estimar Catalunya.
Estimar Catalunya! Ja! L’únic que s’estimen es la seva butxaca, la seva cadireta al despatx amb aire condicionat i el “miserable” sou a final de mes.
On l’única feina que tenen actualment és empescarseles per romandre molt de temps en aquella gran cadira, i tot si val per arribar al final del seu projecte, que no és altre que fer “l’egipci” cada vegada que els convingui.
Queda clar que els catalans mai serem res i un exemple d’això és el que passa actualment amb els mandataris que tenim, que om s’entusiasma amb ells i “pam” garrotada a l’esquena!
Ni ells mateixos és creuen el seu discurs i l’únic que volen és viure a del cuento explicant les mentides que facin falta i trepitjant a quants es posin al seu davant, predicant unes polítiques independentistes que careixen de fondament i que estan fetes únic i exclusivament de cara a pendre el pel a gent que com jo creiem en la independència del nostre país.
Però no el tipus d’independència que ells ens venen, sinó una independència de veritat una independència de seny i sentiment, on podem escollir lliurement el que volem, sense mentides, sense pressions de cap tipus, amb llibertat...
M’entra la classe governant interposi els seus interessos particulars als de país, mai serem res...
Fart estic ja de pancartistes, cadires i no se quants adjectius podria dir més, i m’abstindré de nombrar els que sonen malament ni de dir amb males paraules el que penso de veritat sobre ells.
Qui son ells? Tota la lacra de polítics i projecte de polítics que diuen ser catalans i que diuen estimar Catalunya.
Estimar Catalunya! Ja! L’únic que s’estimen es la seva butxaca, la seva cadireta al despatx amb aire condicionat i el “miserable” sou a final de mes.
On l’única feina que tenen actualment és empescarseles per romandre molt de temps en aquella gran cadira, i tot si val per arribar al final del seu projecte, que no és altre que fer “l’egipci” cada vegada que els convingui.
Queda clar que els catalans mai serem res i un exemple d’això és el que passa actualment amb els mandataris que tenim, que om s’entusiasma amb ells i “pam” garrotada a l’esquena!
Ni ells mateixos és creuen el seu discurs i l’únic que volen és viure a del cuento explicant les mentides que facin falta i trepitjant a quants es posin al seu davant, predicant unes polítiques independentistes que careixen de fondament i que estan fetes únic i exclusivament de cara a pendre el pel a gent que com jo creiem en la independència del nostre país.
Però no el tipus d’independència que ells ens venen, sinó una independència de veritat una independència de seny i sentiment, on podem escollir lliurement el que volem, sense mentides, sense pressions de cap tipus, amb llibertat...
M’entra la classe governant interposi els seus interessos particulars als de país, mai serem res...
dissabte, 16 de gener del 2010
Vergonya
El que estem veient aquests dies fa molt de mal, aquí us deixo les fotos d'un blog, son molt dures pero defineixen molt bé l'abast de la tragedia.
però no és nou, ja va passar i continuarà passant, la mare naturalesa no és pot controlar i com a tal continuarà fent el seu curs...
El que em provoca una profunda indignació és veure a tots els caps d’estat com ara treuen el cap pels telenoticies dient que ajudaran al poble Haitià, que no els faltarà de res, i jo em pregunto:
El poble Haitià només ha necessitat ajuda ara? O és pobre de fa molt temps?
No senyors, Haití com molts països del mon ja fa temps que son pobres el que passa que ara per una desgracia natural son noticia, i com si de mosques que van a la merda es tractes, surten de un a un tots els polítics de torn a fer el seu “bon samarità”...
Quina hipocresia tant gran i quina poca moralitat la de les classes governants d’aquest mon.
Amagar el cap sota l’ala quan de veritat han de governar i treure pit quan és el moment “fàcil”...
però no és nou, ja va passar i continuarà passant, la mare naturalesa no és pot controlar i com a tal continuarà fent el seu curs...
El que em provoca una profunda indignació és veure a tots els caps d’estat com ara treuen el cap pels telenoticies dient que ajudaran al poble Haitià, que no els faltarà de res, i jo em pregunto:
El poble Haitià només ha necessitat ajuda ara? O és pobre de fa molt temps?
No senyors, Haití com molts països del mon ja fa temps que son pobres el que passa que ara per una desgracia natural son noticia, i com si de mosques que van a la merda es tractes, surten de un a un tots els polítics de torn a fer el seu “bon samarità”...
Quina hipocresia tant gran i quina poca moralitat la de les classes governants d’aquest mon.
Amagar el cap sota l’ala quan de veritat han de governar i treure pit quan és el moment “fàcil”...
dijous, 17 de desembre del 2009
"MAS VANDERILLAS PARA LOS TOREROS"
Corría l’any 2001 crec, estava a euskadi i vaig veure una manifestació antitaurina que cridava això!!Demà (avui) és vota la llei per prohibir les corrides de braus o toros, digueu-li com vulgueu!
Em cauen els picarols a terra quan sento qualsevol persona donar arguments a favor, mare meva!!!
Però com és pot argumentar tal tortura?
I ara surten en Sisa, Enric Majó i alguns més defensant i dient que la vida del toro “és molt més que digne fins que arriba a plaça”!! collons!! Ja només em faltava això! I la vostre no és digna? I per això ja us podem matar? Au va!!!
També diuen que el que li fa pena “és el torero que és juga la vida davant del toro” i que més!! Aviam el ia que un paio amb dos collons surt davant d’un toro d’igual per igual i el derrota!!!
Ja n’estic més que fart de tanta hipocresia en aquest punyetero país, no pot ser que aprovin una llei del maltractament dels animal i les corrides i els correbous en quedin al marge, no podem ser tan il·lusos!!
Jo dic al i clar que quan un toro enganxa un torero d’aquests que son tan valents, jo m’en alegro ja que penso que per fi és fa justícia i com algú va dir “jo em moriré, però matant!!!
Per tan dic alt i clar LES VANDERILLES A L’ESQUENA DELS TOREROS!!!!!
Em cauen els picarols a terra quan sento qualsevol persona donar arguments a favor, mare meva!!!
Però com és pot argumentar tal tortura?
I ara surten en Sisa, Enric Majó i alguns més defensant i dient que la vida del toro “és molt més que digne fins que arriba a plaça”!! collons!! Ja només em faltava això! I la vostre no és digna? I per això ja us podem matar? Au va!!!
També diuen que el que li fa pena “és el torero que és juga la vida davant del toro” i que més!! Aviam el ia que un paio amb dos collons surt davant d’un toro d’igual per igual i el derrota!!!
Ja n’estic més que fart de tanta hipocresia en aquest punyetero país, no pot ser que aprovin una llei del maltractament dels animal i les corrides i els correbous en quedin al marge, no podem ser tan il·lusos!!
Jo dic al i clar que quan un toro enganxa un torero d’aquests que son tan valents, jo m’en alegro ja que penso que per fi és fa justícia i com algú va dir “jo em moriré, però matant!!!
Per tan dic alt i clar LES VANDERILLES A L’ESQUENA DELS TOREROS!!!!!
dimarts, 15 de desembre del 2009
carta al senyor Lopez Tena
Senyor Lopez Tena, em cau la cara de vergonya quan ahir el vaig sentir parlar al programa Agora.
Em sento profundament indignat al veure com un personatge com voste és capaç de buscar la confrontació. No em cap el més mínim dubte que les consultes ha Osona han estat ben organitzades, però senyor Lopez Tena, s’oblida de que catalunya la componem tots, no només Osona.
Estic indignat per la falta de respecte que te al dir que desde la coordinadora general s’han fet les coses malament. Senyor Lopez Tena, la coordinadora està formada per milers de voluntaris, que bé o malament han fet possible dur a terme una iniciativa que neix del poble català, un poble i unes persones que tenen sentiments i que estimen el seu país. Les coordinadores han estat formades per gent molt diversa i de moltes tendències però amb un gran objectiu, la lluita per la llibertat a l’hora de decidir.
Senyor Lopez Tena, no necessitem cap abanderat pancartista com vostè, no necessitem persones que busquen la confrontació, necessitem persones que construeixin i no que destrueixin. Faci un gran favor al poble català i torni a romandre al partit d’on bé, vagi a fer demagògia al seu partit i continuïn embarcats en aquesta política que no els porta enlloc i que tan avorrida te a la societat catalana...
Deixi que el poble català lluiti en llibertat!
Em sento profundament indignat al veure com un personatge com voste és capaç de buscar la confrontació. No em cap el més mínim dubte que les consultes ha Osona han estat ben organitzades, però senyor Lopez Tena, s’oblida de que catalunya la componem tots, no només Osona.
Estic indignat per la falta de respecte que te al dir que desde la coordinadora general s’han fet les coses malament. Senyor Lopez Tena, la coordinadora està formada per milers de voluntaris, que bé o malament han fet possible dur a terme una iniciativa que neix del poble català, un poble i unes persones que tenen sentiments i que estimen el seu país. Les coordinadores han estat formades per gent molt diversa i de moltes tendències però amb un gran objectiu, la lluita per la llibertat a l’hora de decidir.
Senyor Lopez Tena, no necessitem cap abanderat pancartista com vostè, no necessitem persones que busquen la confrontació, necessitem persones que construeixin i no que destrueixin. Faci un gran favor al poble català i torni a romandre al partit d’on bé, vagi a fer demagògia al seu partit i continuïn embarcats en aquesta política que no els porta enlloc i que tan avorrida te a la societat catalana...
Deixi que el poble català lluiti en llibertat!
divendres, 11 de desembre del 2009
13 d
Aquests dies em viscut un autèntic linxament mediatic i ferotge de la premsa cavernícola espanyola. Però això no ha fet més que reafirmar-me en el meu posicionament que no és altre que el que em dicta el meu cor.
Sovint sento gent que em diu que què hi guanyem si som independents, la meva resposta rau en el meu cor. Si jo vull ser independent és perquè el meu cor m’ho demana, perquè somio en poder passejar i sentir que la terra que trepitjo és lliure.
Sempre ens han tractat d’agarrats i materialistes, i no els falta raó, però ja va sent hora de començar a pensar amb el cor i utilitzar el cap.
Diumenge guanyarà el si, i la meva pregunta és:
Què passarà desprès?
Ja em tindrem prou? Serem uns calçasses com sempre i amagarem el cap sota l’ala i ja està o ve continuarem lluitant?
Aquests dies em venen el cap moltes frases de diferents persones, ”sols el poble salva el poble” o “prefereixo morir en peus que viure agenollat” frases que em de començar a aplicar al nostre dia a dia.
Aquest diumenge tenim l’oportunitat d’expressar la nostre opinió en un referèndum que no és vinculant, però pesi al qui pesi serà molt i molt vinculant
Sovint sento gent que em diu que què hi guanyem si som independents, la meva resposta rau en el meu cor. Si jo vull ser independent és perquè el meu cor m’ho demana, perquè somio en poder passejar i sentir que la terra que trepitjo és lliure.
Sempre ens han tractat d’agarrats i materialistes, i no els falta raó, però ja va sent hora de començar a pensar amb el cor i utilitzar el cap.
Diumenge guanyarà el si, i la meva pregunta és:
Què passarà desprès?
Ja em tindrem prou? Serem uns calçasses com sempre i amagarem el cap sota l’ala i ja està o ve continuarem lluitant?
Aquests dies em venen el cap moltes frases de diferents persones, ”sols el poble salva el poble” o “prefereixo morir en peus que viure agenollat” frases que em de començar a aplicar al nostre dia a dia.
Aquest diumenge tenim l’oportunitat d’expressar la nostre opinió en un referèndum que no és vinculant, però pesi al qui pesi serà molt i molt vinculant
Subscriure's a:
Missatges (Atom)