dijous, 25 de desembre del 2008

Guals

Guals

Està clar que som una societat de borregos, sempre ens queixem del impostos de que si això i allò i lo altre. Una cosa tan simple com son els guals dels garatges. Tan difícil és aparcar en un lloc on no hi hagi l’entrada d’un garatge? Ja se que en ciutat potser si, però en els pobles? Estic cansat de veure com el pobre home que no te un gual sempre te un cotxe aparcat davant de casa, perquè no utilitzem el sentit comú i deixem les entrades dels garatges lliures? Una cosa tan simple com aquesta ens estalviaria un impost que el paguem per la nostre incivica conducta.
Llavors ens queixem i està més que demostrat que hi ha impostos, aquest n’és un, que els paguem per borregos, així doncs està a les nostres mans deixar de pagar aquest impost. Jo no vull ni pensar com deuen riure els polítics quan pensen en això, una cosa tan simple com aquesta, m’estranya molt que ningú posi fi a aquest engany.

dissabte, 6 de desembre del 2008

Tabac, publicitat i crisis

Duran molt de temps en aquesta societat és va estar fomentant a través de campanyes publicitàries i a treves d’enganys l’ús del tabac.
Quants anuncis és van fer, quants famosos sortien per la tv fumant i fent creure que allò era glamoros? Jo recordo quan tenia 14 o 15 anys que anava a l’institut, si fumaves eres el rei!!
Durant molts i molts d’anys el govern va fer els ulls clucs davant d’aquesta problemàtica, per què? Molt senzill. Pel impostos derivats del tabac.
Han passat ja molts anys i ara han vist que els beneficis que va tenir el govern, ara s’han vist més que sobrepassats amb el que s’ha de gastar la seguretat social en curar a tots els malalts derivats del tabac.
Aquesta és una de les manipulacions i paradoxes que passen quan els interessos econòmics passen per davant de les persones.
Ja se que a ningú se li va posar una pistola a davant i se li va obligar a fumar, però la publicitat va tenir-hi molt que veure. Al llarg de la història hi ha hagut campanyes molt agressives i aquesta n’és una. Mostres n’hi ha un munt, avui dia els governs i les tv fan autèntics enganys per que la gent és distregui i no pensi en els problemes reals de la vida.
Cada un te el dret de veure i de parlar del que vulgui, però considero molt trist que en qualsevol tertúlia de qualsevol empresa el tema principal siguin els programes del cor o els sow bistnes del dia avanç i que la gent no parli de la situació en la qual ens trobem embarrancats. Una de les respostes és que “prou malament estem com per preocupar-nos d’aquestes coses, això no és cosa nostre” doncs si no és cosa nostre ja m’explicareu qui ho solucionarà! O una altre frase “ si tenca la fàbrica tinc 2 anys d’atur i a viure la vida 2 anys” l’autentica crisis arribarà d’aquí uns 2 anys, quan tota aquesta gent que ara és queda sense feina i te 2 anys d’atur és quedi sense prestació d’atur, llavors ja m’explicareu com ho faran si el govern no és capaç de tornar a crear ocupació...

dijous, 27 de novembre del 2008

Manipulació

Ja fa molt de temps que sento als mitjans de comunicació espanyols dir autentiques barbaritats. Em sap molt de greu que la resta de l’estat espanyol tingui una visió molt equivocada per culpa de la manipulació que els mitjans de comunicació fan.
Com poden atrevir-se a dir que el castellà és un idioma perseguit a Catalunya? Escoltant tertúlies radiofòniques a la cope m’he sentit ofès, mirant molts programes de tertúlies a tve, tele5 i antena 3 he aconseguit entendre perquè som tan mal vistos els catalans fora de Catalunya.
Durant anys i anys han estat fent una campanya en contra del catalans que actualment ha arribat a nivells insospitats, que si perquè defensem el català? Faltaria més, el català desde temps remots ha estat una llengua prohibida i perseguida, per que no la podem defensar? Heu de pensar que la llengua d’un poble és un símbol molt important, com a vehicle de comunicació i com a cultura, i un poble sense cultura és un poble pobre.
Que no som solidaris? Mare meva, si un poble ha demostrat ser solidari a la península aquest ha estat el poble català, i la prova la tenim en la diversitat de gent que hi ha d’arreu d’espanya que va venir a cercar una vida millor aquí.
L’inmigració. M’encanta veure nens africans, marroquins i d’altres nacionalitats parlar amb català. Crec que aprendre i respectar la cultura dels llocs on vius és un símbol inequívoc d’integració. Clar que hi ha gent que no s’integra! Però d’aquests n’hi ha de tot arreu!
Un dia vaig sentir en una tertúlia de radio com un miserable Jimenez Losantos deia que els catalans érem uns terroristes i uns separatistes, mare meva! Aquesta lacra de gent no és mereix res, només manipulen i insulten per ser protagonistes. Que te a veure que alguns catalans volguem la independència del nostre país a que siguem terroristes.
Hi ha una manera d’aconseguir les coses, i no és altre que la via democràtica, però democràtica per tothom, no només per uns...

dijous, 20 de novembre del 2008

33 anys

33 anys fa que aquest personatge ens va fer el favor de morir, no es altre que Francisco Franco. De tant en tant penso el que van sentir els que van estar perseguits i torturats per aquest dictador, mal dictador. Va ser una lacra que avui en dia encara em d’aguantar, els seus deixebles encara mouen la cua impunement pels passadissos del govern espanyol. Gent com un tal Manuel Fraga, un personatge que és va fer farts de dictar sentencies de mort i que encara te la barra de passejar-se com si res. I la gent del PP, (fidels seguidors seu sota unes altres sigles) que encara és hora que és dignin a condemnar els actes de barbàrie que va fer aquest “home” ells que s’omplen tant la boca a l’hora d’exigir als partits bascos que condemnin els atemptats d’ETA. És que ells no van ser uns terroristes?
És que ells no van fer mal als republicans que molt democràticament van guanyar les eleccions a les urnes?
El seu va ser un regim totalitari on qui no penses com ell havia de morir. Va matar indiscriminadament a tot el que se li va posar al seu pas i va ser capaç de matar a gent innocent. Em vull la sang quan sento gent que diu que tenia coses bones, el recurs de sempre, els envasaments, us heu parat a pensar com els feia? La gent que va arribar a morir en les seves construccions i enterrats allà mateix en mig de la misèria?
Va abolir qualsevol forma de defensa dels treballadors, va prohibir parlar en català, i mil coses més. Va ser un regim catòlic, pròxim a l’opus dei.
Va ser un regim corrupte, com tots. Totes les propostes que s’han fet al congres dels diputats per condemnar o investigar qualsevol cosa referent a Franco han estat tirades enrere per el PP i aquest any IU va presentar una proposició parlamentaria per tornar a l’estat tot el que franco havia robat estan al poder i el PP s’hi va oposar i el PSOE va decidir que els seus vens fossin d’interès nacional, el que permet que la ciutadania els pugui visitar però continuen estan sota la tutela de la família franco.

dilluns, 10 de novembre del 2008

el planeta en que vivim

Algun dia us heu parat a pensar el perquè de les desigualtats que hi ha al món?
món,Jo sempre penso que com pot ser que hi hagi tanta misèria a molts països del món, la resposta és molt senzilla i inhumana. Vivim en un món capitalista on hi ha moltes diferencies entre països rics i països pobres, estem a punt de fotre enlaire el planeta, i que pensen els països subdesarollats? Si tots estiguéssim igual aquest món petaria, ja faria temps que no existiria.
Vosaltres creieu que no és pot eradicar la fam al món? Creieu que amb els milions de dòlars que és gasten anant a fer tombs per l’espai no n’hi hauria més que de sobra per eradicar la fam i la misèria al món?
Perquè és fan les guerres? A part d’interessos polítics, també son per enriquir al països rics, sinó hi ha guerres l’industria armamentistica no creix, quan s’acaba una guerra algú a d’arreglar el país, i això crea feina al país vencedor que és el que normalment reconstrueix el país afectat.
Vivim en un planeta que tot és mou per interessos, i aquests interessos sempre son els interessos dels més forts. La crua realitat de la meva pregunta te una resposta molt fàcil, i és que hi ha tantes diferencies perquè a les grans potencies ja els hi està bé així. No seria sostenible que tot el planeta tingues el nivell de consumisme que hi ha al primer

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Política actual

Ja n’hi ha pro de l’actual manera de fer política. Però que s’han cregut aquests personatges, estic ja fart de veure que aquí ningú te cap mena d’il·lusió ni cap mena d’ideal. L’única casa que volen és la poltrona. Tenir un càrrec polític és una cosa de moltissima responsabilitat, et deus al poble, has de defensar els interessos del poble.
No pot ser que el senyor Benach, un polític que en teoria fa polítiques d’esquerres, és gasti 9000 euros en extres en el seu cotxe oficial. Amb els teus diners fes el que vulguis però amb els del poble no! Els diners del poble son per al poble, per millorar el dia a dia de la gent.
A mi m’agrada la política, però la veig molt diferent a l’actual, la visc diferent a la manera que entenen la política els actual dirigents. Només pensen en el poder, en fer-se la guitza l’un partit a l’altre i no miren per els interessos que realment haurien de mirar.
Crec que són ells qui ens han portat a l’actual crisis, no pot ser que no hagin estat capaços de fer un tipus de llei que no permeti a les empreses a marxar i canviar de país cada cop que els hi be de gust. Una empresa quan s’estableix aquí rep ajudes de la Generalitat i quan marxen deixen a la gent a l’atur.
Creieu que hi ha algun polític que de veritat senti les idees dels partits als quals representen?

dimecres, 22 d’octubre del 2008

braus

Aixó és una pena, mireu la seva cara
Aixó es cultura???
Aquest "home es un assasí

L'unic plaer del toros

Els toros, cultura de retardats
Jo quan veig aquestes fotos (menys la ultima) el cor s'em fa petit.
Jo em pregunto? Com pot ser que avui en dia, en un país “desenvolupat” es permetin les tortures a animals? Estic fart de veure com la gent s’omple la boca parlant de protegir les tortures als animals i llavors van a les places de braus a veure com torturen a un pobre animal.
Els toreros són com deus, i el que son, es una colla de desgraciats i covards que s’enfronten a un animal que ja surt drogat i que quan s’enfronten a ell ja està en pèssimes condicions. Perquè son tan venerats?
Jo m’hen faig creus de com és pot ser tan cruel amb aquests animals, em poso malalt quan els veig patir d’aquesta manera, em posa encara més malalt quan veig que hi ha tanta hipocresia en la gent que te mitificats a aquests incultes toreros i gent que els envolta . Ara, quan un brau enganxa a un torero i el fa volar pels aires jo sóc el tiu més feliç del món, i ho dic de debò, perquè em poso a la pell de l’animal i penso en la agonia que d’aquella bèstia a de tenir dins seu i que no li queda cap altre sortida que la mort, i en la seva agonia només li queda defensar-se.
Suposo que algun cop ho haureu sentit en programes, sobretot a les espanyes, però aquí també, de periodistes i “famosos” dient les mil meravelles del toreros. Doncs jo, desde el meu umil lloc, dono tots els meus respectes a la innocent vida del pobre animal que mor en un combat desigual per plaer d’aquells que recolzen aquesta estúpida, retrograda, macabra i sagnant cultura espanyola.