Ja son incontables les mesures que s’han pres que no fan altra cosa que castigar a la gent d’apeu. La ultima la pujada del 10 per cent en la factura de la llum.
No aconsegueixo entendre moltes coses, moltes mesures com la citada anteriorment, la puja de l’iva, del preu dels aliments, dels carburants, i un llarg etcètera de mesures que diuen que serviran per pal·liar la crisi.
Entenc el perquè d’aquestes puges i no es altre que la d’assegurar-se que els que més tenen continuïn tenint i els que estan a sota de tot continuïn pagant els plats trencats.
El que no entenc gens es com pot ser que a aquestes altura la “morena” continuí passant fred.
No es hora de plantar cara, pujar-se els pantalons d’una vegada per totes dir prou?
Prou de ser submisos, prou d’acotar el cap sota l’ala, prou de ser pasarells, prou de ser conformistes i prou de pagar els deutes que nosaltres no hem provocat.
Ara es l’hora, esmolem les eines!!
dimarts, 28 de desembre del 2010
dijous, 11 de novembre del 2010
Meses electorals
Des de fa temps que penso en el sistema gens democràtic que es fa servir per designar la gent que te que anar a les meses electorals. Potser més que gens democràtic diria un sistema injust. Sempre ho he pensat, i aquest any m’ha tocat el “mort”.
No entenc com es pot obligar a una persona que treballa tota la setmana sense descans anar el seu dia lliure a una mesa electoral. Quina democràcia es aquesta?
No es poden buscar voluntaris que hi vulguin anar?
O es més, tenim un 20% de la població activa a l’atur, de dilluns a diumenge estan sense fer res (no tots), no podria ser aquesta part de la població la que tingues que anar a les meses?
Tenim el famós colectiu “ni-ni”, podria ser una altra opció?
Però clar, potser seria una decisió políticament incorrecta.
Com pot ser que mai cap jugador de futbol de 1a divisió, algun famós important, li hagi tocat anar a una mesa?
De veritat em faran creure que ningú es pot deslliurar d ‘anar a una mesa si li toca, o es que aquest sistema “aleatori” es fa a dit quan convé?
Aquesta es un altre de les incomprensibles lleis que tenim en aquest país, on les coses que semblen evidents es transformen en estranyes...
No entenc com es pot obligar a una persona que treballa tota la setmana sense descans anar el seu dia lliure a una mesa electoral. Quina democràcia es aquesta?
No es poden buscar voluntaris que hi vulguin anar?
O es més, tenim un 20% de la població activa a l’atur, de dilluns a diumenge estan sense fer res (no tots), no podria ser aquesta part de la població la que tingues que anar a les meses?
Tenim el famós colectiu “ni-ni”, podria ser una altra opció?
Però clar, potser seria una decisió políticament incorrecta.
Com pot ser que mai cap jugador de futbol de 1a divisió, algun famós important, li hagi tocat anar a una mesa?
De veritat em faran creure que ningú es pot deslliurar d ‘anar a una mesa si li toca, o es que aquest sistema “aleatori” es fa a dit quan convé?
Aquesta es un altre de les incomprensibles lleis que tenim en aquest país, on les coses que semblen evidents es transformen en estranyes...
dilluns, 8 de novembre del 2010
El "sant" pare
Devia tenir l’edat en la qual es fa les catequesis quan vaig veure que m’estaven inflant el cap amb unes grans tonteries.
Recordo que la meva avia em va preguntar el primer da que tornava de catequesis que com m’havia anat i jo li vaig respondre que allò era un rotllo.
La meva primera pregunta interna que em vaig fer era que com podia ser que existís Jesús com a fill de la “verge” Maria si aquesta ultima era verge?
Clar quan em van respondre que era per obre de deu... vaig pensar que aquí hi havia quelcom que no quadrava.
Els anys han passat i evidentment la pantomima dels senyors de l’església continua, i la pregunta que em feia llavors i em faig ara es la següent:
Com pot ser que hi hagi gent amb estudis, gent culta, gent intel·ligent que continuïn donant credibilitat a la mentida més antiga de la humanitat?
En vull la sang de veure passejar un home anomenat sant pare, un home que predica la misericòrdia, la igualtat, la humanitat quan porta penjat del coll una creu d’or que l’obliga a anar ajupit tot el dia del pes que fa, que viu envoltat de riquesa, que es el màxim responsable de gent que sota una sotana han practicat les coses més horribles que un nen pot rebre...
Senyors i senyores, no siguem hipòcrites... aquesta gent es mereix el pitjor mal que pugui existir... per a ells cap agressió sense resposta!
Recordo que la meva avia em va preguntar el primer da que tornava de catequesis que com m’havia anat i jo li vaig respondre que allò era un rotllo.
La meva primera pregunta interna que em vaig fer era que com podia ser que existís Jesús com a fill de la “verge” Maria si aquesta ultima era verge?
Clar quan em van respondre que era per obre de deu... vaig pensar que aquí hi havia quelcom que no quadrava.
Els anys han passat i evidentment la pantomima dels senyors de l’església continua, i la pregunta que em feia llavors i em faig ara es la següent:
Com pot ser que hi hagi gent amb estudis, gent culta, gent intel·ligent que continuïn donant credibilitat a la mentida més antiga de la humanitat?
En vull la sang de veure passejar un home anomenat sant pare, un home que predica la misericòrdia, la igualtat, la humanitat quan porta penjat del coll una creu d’or que l’obliga a anar ajupit tot el dia del pes que fa, que viu envoltat de riquesa, que es el màxim responsable de gent que sota una sotana han practicat les coses més horribles que un nen pot rebre...
Senyors i senyores, no siguem hipòcrites... aquesta gent es mereix el pitjor mal que pugui existir... per a ells cap agressió sense resposta!
dimarts, 28 de setembre del 2010
dret a vaga?
A la constitució diu que la vaga és un dret de tot treballador. Mentida. Em sobta sentir als grans responsables dels sindicats dir que hi ha empresaris que coaccionen als treballadors, com si això fos sorprenent. Evidentment hi ha empresaris que coaccionen als treballadors. I diuen que la vaga es un dret?
No estic d’acord amb aquesta vaga, no en les formes i si en el fons.
Aquesta reforma és un camí de roses per als empresaris sense escrúpols, es tornar 30 anys enrere.
Però també es una jugada bruta cap als treballadors, una vaga es fa avanç que les coses estiguin aprovades, no després. No es pot passar aquesta gran responsabilitat amb treballadors que estan es situació precària i coaccionats.
Algú es pensa que fer un dia de vaga passarà alguna cosa?
Aquesta es una mostra més que som simples titelles, que estem a la merce de la gran globalització i que tots aquests moviments ja estan més que pactats entre els grans dirigents de la patronal, govern i sindicats.
La unió fa la força, però mentre seguim sota la tutela de gent que l’únic que busca es mantenir la cadira, estem venuts!
No estic d’acord amb aquesta vaga, no en les formes i si en el fons.
Aquesta reforma és un camí de roses per als empresaris sense escrúpols, es tornar 30 anys enrere.
Però també es una jugada bruta cap als treballadors, una vaga es fa avanç que les coses estiguin aprovades, no després. No es pot passar aquesta gran responsabilitat amb treballadors que estan es situació precària i coaccionats.
Algú es pensa que fer un dia de vaga passarà alguna cosa?
Aquesta es una mostra més que som simples titelles, que estem a la merce de la gran globalització i que tots aquests moviments ja estan més que pactats entre els grans dirigents de la patronal, govern i sindicats.
La unió fa la força, però mentre seguim sota la tutela de gent que l’únic que busca es mantenir la cadira, estem venuts!
dimarts, 8 de juny del 2010
dilluns, 31 de maig del 2010
no deixeu de visitar aquesta pagina
no deixeu de visitar aquesta pagina, la recent guanyadora del premi ortega gasset.
http://juarezenlasombra.blogspot.com/
http://juarezenlasombra.blogspot.com/
dilluns, 22 de març del 2010
Catalunya Trionfant
Ja passats els dies i quan els ànims han tornat a la calma, o no.
Ha quedat evident la incompetència, un cop mes, dels governants d’aquest país.
Es indignant veure com durant la nevada tothom amaga el cap sota l’ala i desprès d’ella em vist estupefactes com les culpes anaven d’un costat cap a un altre, que si les cues a la jonquera eren culpa de França, que si la gent estava sitiada per les carreteres era per una imprudència seva, i que la nevada no va ser alertada amb prou temps per l’institut meteorològic de Catalunya...
I la culpa de que neves deu de ser de Sant Pere, no?
Es indignant veure i viure tot el que em vist i que tots els governants passin les culpes d’una casa a un altre i ells allà asseguts a la butaca i veient les volves passar i pensant “ ui que bonic”.
Som un país de tercera amb impostos de primera, som una colla de conformistes i que no tenim sang per buscar un canvi.
De tot això n’he tret una cosa molt positiva, junts podem! Entre nosaltres podem moure cel i terra. Aquest cop ho em fet davant l’incapacitat dels xixarelos que tenim per governants.
La unió fa la força...
Ha quedat evident la incompetència, un cop mes, dels governants d’aquest país.
Es indignant veure com durant la nevada tothom amaga el cap sota l’ala i desprès d’ella em vist estupefactes com les culpes anaven d’un costat cap a un altre, que si les cues a la jonquera eren culpa de França, que si la gent estava sitiada per les carreteres era per una imprudència seva, i que la nevada no va ser alertada amb prou temps per l’institut meteorològic de Catalunya...
I la culpa de que neves deu de ser de Sant Pere, no?
Es indignant veure i viure tot el que em vist i que tots els governants passin les culpes d’una casa a un altre i ells allà asseguts a la butaca i veient les volves passar i pensant “ ui que bonic”.
Som un país de tercera amb impostos de primera, som una colla de conformistes i que no tenim sang per buscar un canvi.
De tot això n’he tret una cosa molt positiva, junts podem! Entre nosaltres podem moure cel i terra. Aquest cop ho em fet davant l’incapacitat dels xixarelos que tenim per governants.
La unió fa la força...
dimarts, 2 de febrer del 2010
Mai serem res....
Passen els dies, els anys i cada cop tinc més clar que els catalans mai no serem res.
Fart estic ja de pancartistes, cadires i no se quants adjectius podria dir més, i m’abstindré de nombrar els que sonen malament ni de dir amb males paraules el que penso de veritat sobre ells.
Qui son ells? Tota la lacra de polítics i projecte de polítics que diuen ser catalans i que diuen estimar Catalunya.
Estimar Catalunya! Ja! L’únic que s’estimen es la seva butxaca, la seva cadireta al despatx amb aire condicionat i el “miserable” sou a final de mes.
On l’única feina que tenen actualment és empescarseles per romandre molt de temps en aquella gran cadira, i tot si val per arribar al final del seu projecte, que no és altre que fer “l’egipci” cada vegada que els convingui.
Queda clar que els catalans mai serem res i un exemple d’això és el que passa actualment amb els mandataris que tenim, que om s’entusiasma amb ells i “pam” garrotada a l’esquena!
Ni ells mateixos és creuen el seu discurs i l’únic que volen és viure a del cuento explicant les mentides que facin falta i trepitjant a quants es posin al seu davant, predicant unes polítiques independentistes que careixen de fondament i que estan fetes únic i exclusivament de cara a pendre el pel a gent que com jo creiem en la independència del nostre país.
Però no el tipus d’independència que ells ens venen, sinó una independència de veritat una independència de seny i sentiment, on podem escollir lliurement el que volem, sense mentides, sense pressions de cap tipus, amb llibertat...
M’entra la classe governant interposi els seus interessos particulars als de país, mai serem res...
Fart estic ja de pancartistes, cadires i no se quants adjectius podria dir més, i m’abstindré de nombrar els que sonen malament ni de dir amb males paraules el que penso de veritat sobre ells.
Qui son ells? Tota la lacra de polítics i projecte de polítics que diuen ser catalans i que diuen estimar Catalunya.
Estimar Catalunya! Ja! L’únic que s’estimen es la seva butxaca, la seva cadireta al despatx amb aire condicionat i el “miserable” sou a final de mes.
On l’única feina que tenen actualment és empescarseles per romandre molt de temps en aquella gran cadira, i tot si val per arribar al final del seu projecte, que no és altre que fer “l’egipci” cada vegada que els convingui.
Queda clar que els catalans mai serem res i un exemple d’això és el que passa actualment amb els mandataris que tenim, que om s’entusiasma amb ells i “pam” garrotada a l’esquena!
Ni ells mateixos és creuen el seu discurs i l’únic que volen és viure a del cuento explicant les mentides que facin falta i trepitjant a quants es posin al seu davant, predicant unes polítiques independentistes que careixen de fondament i que estan fetes únic i exclusivament de cara a pendre el pel a gent que com jo creiem en la independència del nostre país.
Però no el tipus d’independència que ells ens venen, sinó una independència de veritat una independència de seny i sentiment, on podem escollir lliurement el que volem, sense mentides, sense pressions de cap tipus, amb llibertat...
M’entra la classe governant interposi els seus interessos particulars als de país, mai serem res...
dissabte, 16 de gener del 2010
Vergonya
El que estem veient aquests dies fa molt de mal, aquí us deixo les fotos d'un blog, son molt dures pero defineixen molt bé l'abast de la tragedia.
però no és nou, ja va passar i continuarà passant, la mare naturalesa no és pot controlar i com a tal continuarà fent el seu curs...
El que em provoca una profunda indignació és veure a tots els caps d’estat com ara treuen el cap pels telenoticies dient que ajudaran al poble Haitià, que no els faltarà de res, i jo em pregunto:
El poble Haitià només ha necessitat ajuda ara? O és pobre de fa molt temps?
No senyors, Haití com molts països del mon ja fa temps que son pobres el que passa que ara per una desgracia natural son noticia, i com si de mosques que van a la merda es tractes, surten de un a un tots els polítics de torn a fer el seu “bon samarità”...
Quina hipocresia tant gran i quina poca moralitat la de les classes governants d’aquest mon.
Amagar el cap sota l’ala quan de veritat han de governar i treure pit quan és el moment “fàcil”...
però no és nou, ja va passar i continuarà passant, la mare naturalesa no és pot controlar i com a tal continuarà fent el seu curs...
El que em provoca una profunda indignació és veure a tots els caps d’estat com ara treuen el cap pels telenoticies dient que ajudaran al poble Haitià, que no els faltarà de res, i jo em pregunto:
El poble Haitià només ha necessitat ajuda ara? O és pobre de fa molt temps?
No senyors, Haití com molts països del mon ja fa temps que son pobres el que passa que ara per una desgracia natural son noticia, i com si de mosques que van a la merda es tractes, surten de un a un tots els polítics de torn a fer el seu “bon samarità”...
Quina hipocresia tant gran i quina poca moralitat la de les classes governants d’aquest mon.
Amagar el cap sota l’ala quan de veritat han de governar i treure pit quan és el moment “fàcil”...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)