Guals
Està clar que som una societat de borregos, sempre ens queixem del impostos de que si això i allò i lo altre. Una cosa tan simple com son els guals dels garatges. Tan difícil és aparcar en un lloc on no hi hagi l’entrada d’un garatge? Ja se que en ciutat potser si, però en els pobles? Estic cansat de veure com el pobre home que no te un gual sempre te un cotxe aparcat davant de casa, perquè no utilitzem el sentit comú i deixem les entrades dels garatges lliures? Una cosa tan simple com aquesta ens estalviaria un impost que el paguem per la nostre incivica conducta.
Llavors ens queixem i està més que demostrat que hi ha impostos, aquest n’és un, que els paguem per borregos, així doncs està a les nostres mans deixar de pagar aquest impost. Jo no vull ni pensar com deuen riure els polítics quan pensen en això, una cosa tan simple com aquesta, m’estranya molt que ningú posi fi a aquest engany.
dijous, 25 de desembre del 2008
dissabte, 6 de desembre del 2008
Tabac, publicitat i crisis
Duran molt de temps en aquesta societat és va estar fomentant a través de campanyes publicitàries i a treves d’enganys l’ús del tabac.
Quants anuncis és van fer, quants famosos sortien per la tv fumant i fent creure que allò era glamoros? Jo recordo quan tenia 14 o 15 anys que anava a l’institut, si fumaves eres el rei!!
Durant molts i molts d’anys el govern va fer els ulls clucs davant d’aquesta problemàtica, per què? Molt senzill. Pel impostos derivats del tabac.
Han passat ja molts anys i ara han vist que els beneficis que va tenir el govern, ara s’han vist més que sobrepassats amb el que s’ha de gastar la seguretat social en curar a tots els malalts derivats del tabac.
Aquesta és una de les manipulacions i paradoxes que passen quan els interessos econòmics passen per davant de les persones.
Ja se que a ningú se li va posar una pistola a davant i se li va obligar a fumar, però la publicitat va tenir-hi molt que veure. Al llarg de la història hi ha hagut campanyes molt agressives i aquesta n’és una. Mostres n’hi ha un munt, avui dia els governs i les tv fan autèntics enganys per que la gent és distregui i no pensi en els problemes reals de la vida.
Cada un te el dret de veure i de parlar del que vulgui, però considero molt trist que en qualsevol tertúlia de qualsevol empresa el tema principal siguin els programes del cor o els sow bistnes del dia avanç i que la gent no parli de la situació en la qual ens trobem embarrancats. Una de les respostes és que “prou malament estem com per preocupar-nos d’aquestes coses, això no és cosa nostre” doncs si no és cosa nostre ja m’explicareu qui ho solucionarà! O una altre frase “ si tenca la fàbrica tinc 2 anys d’atur i a viure la vida 2 anys” l’autentica crisis arribarà d’aquí uns 2 anys, quan tota aquesta gent que ara és queda sense feina i te 2 anys d’atur és quedi sense prestació d’atur, llavors ja m’explicareu com ho faran si el govern no és capaç de tornar a crear ocupació...
Quants anuncis és van fer, quants famosos sortien per la tv fumant i fent creure que allò era glamoros? Jo recordo quan tenia 14 o 15 anys que anava a l’institut, si fumaves eres el rei!!
Durant molts i molts d’anys el govern va fer els ulls clucs davant d’aquesta problemàtica, per què? Molt senzill. Pel impostos derivats del tabac.
Han passat ja molts anys i ara han vist que els beneficis que va tenir el govern, ara s’han vist més que sobrepassats amb el que s’ha de gastar la seguretat social en curar a tots els malalts derivats del tabac.
Aquesta és una de les manipulacions i paradoxes que passen quan els interessos econòmics passen per davant de les persones.
Ja se que a ningú se li va posar una pistola a davant i se li va obligar a fumar, però la publicitat va tenir-hi molt que veure. Al llarg de la història hi ha hagut campanyes molt agressives i aquesta n’és una. Mostres n’hi ha un munt, avui dia els governs i les tv fan autèntics enganys per que la gent és distregui i no pensi en els problemes reals de la vida.
Cada un te el dret de veure i de parlar del que vulgui, però considero molt trist que en qualsevol tertúlia de qualsevol empresa el tema principal siguin els programes del cor o els sow bistnes del dia avanç i que la gent no parli de la situació en la qual ens trobem embarrancats. Una de les respostes és que “prou malament estem com per preocupar-nos d’aquestes coses, això no és cosa nostre” doncs si no és cosa nostre ja m’explicareu qui ho solucionarà! O una altre frase “ si tenca la fàbrica tinc 2 anys d’atur i a viure la vida 2 anys” l’autentica crisis arribarà d’aquí uns 2 anys, quan tota aquesta gent que ara és queda sense feina i te 2 anys d’atur és quedi sense prestació d’atur, llavors ja m’explicareu com ho faran si el govern no és capaç de tornar a crear ocupació...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)