L’altre dia en van explicar una paradoxa, i la veritat és que dona que pensar, ja que te tota la raó del mon.
Aquí va:

“Un estranger arriba a un poblet d’alta muntanya en greus problemes econòmics entre els vilatans.
L’home arriba al petit hostal del poble i li diu a l’amo que vol veure les habitacions, i per demostrar-li que va de bona fe li deixa 100 euros al mostrador. L’home crida a la seva dona perquè li ensenyi les habitacions, mentre ho fan el propietari de l’hostal, endut pels deutes agafa els 100 euros i córrer a casa el carnisser i li paga els 100 euros que li deu, el carnisser amb aquests 100 euros córrer a casa del pagès que li subministra la carn i li paga 100 euros que li deu, aquest al mateix temps paga 100 al transportista que li porta els animals a la granja i el transportista quan cobra li paga 100 a una prostituta que està just a l’entrada del poble, i ella córrer a pagar-li a l’amo de l’hostal 100 que li devia per el lloguer d’una habitació.
L’amo de l’hostal deixa els 100 euros sobre el mostrador, el estranger baixa de veure les habitacions i diu que no li agrada cap i agafa els 100 euros i marxa.”

Que vol dir tot això? Doncs que si el diner circula no hi ha tants de problemes, els problemes venen quan queda parat a la butxaca d’alguns pocs.

Diumenge dia 7 de juny tornem a ser citats a les urnes. Així de cop penso, collons, ara em de tornar a escollir a una gentussa que no ens representa, que no ens entén ni ens vol entendre i que viuen allunyats de la realitat que viu cada país.
A europa, per exemple, no és permet parlar en català, per què? Doncs perquè els representants d’espanya no volen.
Si penso en calent penso que no aniré a votar, però si penso pausadament capgiro la meva opinió i penso que si que hi aniré. Durant massa temps els nostres pares i avis van estar sense poder fer-ho, ara que podem ho em de fer.
Però el que si que tinc molt clar es que si continuem votant el mateix de sempre això no canviarà de rumb, prou de votar als partits de sempre, aquests que només volen cadira i que dia rere dia és riuen de nosaltres. Hi ha nous partits, i no tan nous que per interès dels grans han viscut sempre en l’anonimat i que s’els ha titllat de minoritaris.Potser ja va sent hora de donar un cop de puny sobre la taula i canviar el rumb actual i donar l’oportunitat a altres partits amb idees noves i amb ganes de fer les coses bé, a europa, catalunya i als pobles, que és en aquests últims, als pobles, on és comença a entendre a la gent i on s’ha de començar a cultivar el canvi