divendres, 11 de desembre de 2009

13 d

Aquests dies em viscut un autèntic linxament mediatic i ferotge de la premsa cavernícola espanyola. Però això no ha fet més que reafirmar-me en el meu posicionament que no és altre que el que em dicta el meu cor.
Sovint sento gent que em diu que què hi guanyem si som independents, la meva resposta rau en el meu cor. Si jo vull ser independent és perquè el meu cor m’ho demana, perquè somio en poder passejar i sentir que la terra que trepitjo és lliure.
Sempre ens han tractat d’agarrats i materialistes, i no els falta raó, però ja va sent hora de començar a pensar amb el cor i utilitzar el cap.
Diumenge guanyarà el si, i la meva pregunta és:
Què passarà desprès?
Ja em tindrem prou? Serem uns calçasses com sempre i amagarem el cap sota l’ala i ja està o ve continuarem lluitant?
Aquests dies em venen el cap moltes frases de diferents persones, ”sols el poble salva el poble” o “prefereixo morir en peus que viure agenollat” frases que em de començar a aplicar al nostre dia a dia.
Aquest diumenge tenim l’oportunitat d’expressar la nostre opinió en un referèndum que no és vinculant, però pesi al qui pesi serà molt i molt vinculant

5 comentaris:

maria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Judith ha dit...

Estic amb tu.Per desgràcia molts encara ens haurem d'esperar per votar el mes d'abril.De totes maneres els que puguin que ho facin, que a la que ens deixin votar ho farem de seguida.
No sé que passarà després peò no creus que per alguna cosa hem de començar?És millor això que res^-^.

jordimasfepesa ha dit...

evidentment que per alguna cosa s'ha de començar però per experiencia els catalans sempre ens em quedat amitjes tintes i a la que ens donen un carmel el llepem una mica i ja estem contents, no?

Judith ha dit...

És veritat...per desgràcia.

Mariona ha dit...

Eii Jordi, m'agrada aquest blog!!

Salut i llibertat
||*||